Del segle I dC a la Guerra de Successió

Posted: Març 29, 2015 by vrnike7 in Uncategorized
Etiquetes:

Havíem d’haver sospitat , quan vam veure la plaça Sant Jaume convertida en un petit plató cinematogràfic, que els nostres plans no serien fàcils de dur a terme, que sense saber-ho seríem protagonistes d’una petita ficció. Garites militars de principis del segle XX, sacs de sorra i altres andròmines que hi feien conjunt, estaven escampades davant de l’Ajuntament de Barcelona. Al carrer Ferran una noia vestida i pentinada a la manera dels anys 30 conversava amb algun company de feina mentre esperava que comencés la filmació. Amb el convenciment que podríem gaudir de les pintures de sostre i paret d’una domus romana, vam continuar el passeig.

Avui, en teoria i segons la informació del web del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, havia de ser el primer diumenge que es podia visitar la Domus del carrer Avinyó número 15. Es tracta d’una domus que data del segle I dC. Aquella era la nostra destinació dominical.

Tanmateix, era tancada i el sol convidava a un passeig pels carrers de Barcelona. Sense rumb concret, vam anar a parar a Santa Maria del Mar. Dins de l’església tenia lloc la benedicció dels rams, mentre al carrer, al Fossar de les Moreres, se sentien crits militars. Sorpresa! Uns soldats vestits com al segle XVIII presentaven armes i desfilaven cap al Born, on hi havia recreat un campament militar d’època. De què es podia tractar? Al Born teníem la resposta: un memorial per la mort del General Moragues.

IMG_1356 IMG_1359 IMG_1361

IMG_1363

Josep Moragues (Sant Hilari Sacalm, 1669 – Barcelona, 1715) va ser un destacat militar català en la Guerra de Successió. Quan intentava passar a Mallorca, va ser capturat i condemnat a ser arrossegat viu pels carrers de la ciutat fins a ser decapitat. Aquest fet va tenir lloc el dia 27 de març de 1715. Diuen que el seu cap va estar penjat a la vista de tothom durant 12 anys al Portal de Mar de Barcelona.

Després d’aquesta classe d’història es feia l’hora de dinar i tocava tornar a casa, però la deessa Fortuna ens tenia preparada una autèntica odissea pels carrers de Barcelona. No ens vam trobar amb Escil·la i Caribdis, però sí amb les obres per asfaltar diversos carrers, grues per a no se sap què, que en tallaven altres, i….la volta ciclista a Catalunya.

Afortunadament, després d’un temps que es va fer massa llarg, la nostra Ítaca ens estava esperant.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s