Aniversari de la proclamació de la Segona República: 14 d’abril del 1931.

Posted: Abril 13, 2015 by vrnike7 in Uncategorized
Etiquetes: ,

Avui dia 14 d’abril de 2015 celebrem 84 anys de la proclamació de la Segona República Espanyola. De fet, la societat espanyola fins al moment de la proclamació de la Segona República estava prou al marge de tot el que trasbalsava la societat europea des del 1914. La Monarquia Espanyola amb prou feines podia oferir als seus habitants una transició entre un règim oligàrquic i un règim reformista i democràtic. La caiguda de la Dictadura de Primo de Rivera el 28 de gener de 1931 va accelerar el procés de radicalització política i una eufòria republicana. Tothom gairebé ara va decidir abandonar el rei Alfons XIII, des dels més conservadors i els republicans de tota la vida, fins als republicans nous o socialistes. Tots tenien clar que calia desvincular-se del rei, però la via insurreccional es considerava inoportuna a banda que ja havia fracassat a Jaca el 1930. Varen ser les eleccions municipals del dia 12 d’abril de 1931 les que van esdevenir un autèntic plebiscit Monarquia/República. El rei és forçat a abdicar i es crea un Comitè Revolucionari presidit per Niceto Alcalá Zamora.

El dia 14 d’abril es proclamava la Segona República arreu de l’Estat i el Comitè Revolucionari es convertia en govern provisional de la República amb l’objectiu immediat de democratitzar l’administració i convocar eleccions legislatives.

A Catalunya Francesc Macià tornava de l’exili, és acollit com un heroi, com l’home més popular de Catalunya; havia esdevingut un mite, un home carismàtic, pel seu idealisme i la seva irreductible defensa dels drets de Catalunya. Era ja l’Avi.

14_14_14_la_nostra_hora_l_hora_de_la_republica_catalana

Després d’aquesta victòria municipal, Lluís Companys proclamava la República a Barcelona, hissant la bandera republicana i, a l’altra banda de la Plaça Sant Jaume des del balcó de la Generalitat, Francesc Macià proclamava l’Estat Català dins la República Federal Espanyola. La decisió de Macià va forçar el govern de Madrid a reconèixer immediatament la Generalitat de Catalunya en substitució de la república catalana. Les primeres poblacions que van proclamar la República van ser Eibar i Barcelona, dues ciutats industrials.

cartel-de-la-ii-repc3bablica

Alfons XIII havia abandonat el país corrent cap a Cartagena en un cotxe Hispano Suiza conduït per ell mateix. Des de Cartagena s’embarcà en un vaixell que el portaria a Marsella. Semblava arribat el moment en el qual tothom frissava perquè la república arreglés tot allò que la monarquia (amb la Dictadura de Primo de Rivera inclosa) no havia pogut solucionar.

Però la República tampoc va poder resoldre els problemes pendents.

Primer per les divisions entre dretes i esquerres, que s’anaren agreujant, i pels problemes derivats de la crisi econòmica i la ineficàcia d’algunes de les solucions aplicades. En segon lloc, per les circumstàncies internacionals desfavorables que li va tocar viure a la República: la crisi econòmica dels anys 30 i l’ascensió dels règims totalitaris no ajudaren en res a la voluntat dels republicans, especialment els d’esquerra, de crear un règim democràtic estable.

20080225162810-bandera-republicana

Particularment nosaltres gaudim de la nostra “joia republicana” ben a prop de l’institut. Es tracta de la reproducció del Pavelló de la República, obra dels arquitectes Josep Lluís Sert i Luis Lacasa, realitzat com a pavelló d’Espanya a l’exposició del 1937 a París.

La reconstrucció d’aquest edifici tan simbòlic es va portar a terme amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona el 1992. El Pavelló de la República és un crit contra la guerra que en aquell moment assetjava Espanya i Barcelona. En ell s’hi van exhibir obres tan destacades i compromeses contra la situació política del moment com el “Guernika” de Picasso o “El Segador” de Miró. Al costat del pavelló, a París, s’hi trobava la “Font de mercuri” d’Alexander Calder, que actualment pot veure’s a la Fundació Miró.

800px-Sert-PavelloRepublica-1937

El Pavelló de la República fou construït amb una gran limitació de materials donades les circumstàncies del moment i, com a resultat, es concebí com un gran contenidor buit, gairebé sense parets, a través del qual es marcava un recorregut. L’estructura metàl·lica tanca els compartiments de vidre a la primera planta i de fibra-ciment a la segona. Actualment alberga una biblioteca.

Carme Solsona

Professora d’Història

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s