Les meves lectures preferides…

Posted: Abril 21, 2020 by vrnike7 in Uncategorized

Quin llibre em va agradar més de jove?

Certament hi havia entre altres  llibres, dues obres que ocupaven les prestatgeries de casa meva de jove amb les quals vaig gaudir moltíssim: un era Incerta glòria de Joan Sales i l’altra Laura a la ciutat dels Sants.

Us recomano especialment aquesta segona obra de Miquel Llor. Per què? Doncs potser m’interessava la vida de la Laura, noia pobra de Barcelona que va a viure a una ciutat de comarques a causa del seu casament amb un pagès benestant. No es gens fàcil adaptar-se a la població de la Catalunya interior (Vic),  on la societat es tancada, malfiada, religiosa, … i on la Laura ja hi troba problemes domèstics derivats del pairalisme que solament ubica la dona en el seu paper de dona discreta, dedicada a la casa i prou. Personatges com la seva cunyada Teresa, el capellà, el Pere, …. ja subministren arguments per a un o dos triangles perfectes que no explicaré. El final? Doncs potser el que tocava.

Cal gaudir dels detalls costumistes que aporta la novel·la, sensacionals, de la diferència camp-ciutat (pensàveu trobar la pau al món rural? Doncs no!), observar la societat classista de propietaris pobres, rics i gent sense terra,..de l’Església també jerarquitzada i omnipresent en una societat levítica.

Copsar el rol de l’home (tot permès) i de la dona (fiscalitzada en qualsevol acció, des de la seva vestimenta als gustos musicals o la seva sexualitat).

El paper de la malcasada sempre es recurrent i sobretot el cas  de la dona que no sap o no vol dur les tasques domèstiques i abandona la llar a la seva sort, fuig del domicili, en uns moments que no hi havia divorci, fins al 1932 no s’aprova la llei i Miquel Llor escriu la novel·la al 1930. És una Mme Bovary catalana.

I finalment tot aquest món de la Laura es mou en un clima boirós, boira com a element simbòlic i com a fenomen climatològic, tot plegat queda molt difús i s’intueix més del que s’explica. Societat rural i boira, dos elements que em van acompanyar a la meva infància.

I de gran? Un dels llibres que més m’ha agrdat en el meva vida adulta ha estat:

ERIC M. REMARQUE. Sin novedad en el frente o Res nou a l’Oest (moltes editorials) publicada el 1929.

Es tracta d’una novel·la autobiogràfica d’un soldat alemany que viu la Primera Guerra Mundial. Paul Bäumer (Remarque) junt amb quatre companys més de classe són encoratjats pel seu professor a allistar-se a l’exèrcit voluntaris. Són alemanys i calia servir al Kaiser, guanyarem deien pobres innocents de 17 anys! El relat de la guerra en dotze capítols es converteix en una narració de totes les crueltats hagudes i per haver a la Gran Guerra, trinxeres, obusos, metralla, tancs, gasos… el pitjor es el grau de deshumanització que transmet. El final? Tots els companys van morir, però el “parte” de guerra deia: “Sin novedad en el frente”. Quina ironia!

M’agradava sempre llegir-lo amb els meus alumnes d’Història Contemporània, ens aturàvem al capítol del cementiri, es tràgic i alhora les reflexions de Paul Bäumer són terrorífiques. Els alumnes quedaven glaçats.

També es impressionant el capítol de l’obús on queda atrapat el protagonista i un soldat del bàndol aliat, les reflexions són d’una emotivitat exquisida.

L’obra de Remarque es mou entre l’apoliticisme i l’antibel·licisme, els dos ingredients molt ben mesurats, ambtot la crueltat de la guerra malmet les seves reflexions.

Remarque va rebre el Premi Nobel de Literatura, i la novel·la es va vendre i traduir moltíssim. Quan el partit nazi accedeix al poder al 1933, Goebbels ordena que aquest llibre sigui prohibit i l’autor perseguit.

M’agrada recomanar llibres de temes atemporals, crec que aquests dos reuneixen aquesta característica.

Ah i no em pregunteu si s’ha filmat la pel·lícula de cada llibre, sisplau!

Carme Solsona

Els pilars de la Terra, de Ken Follet, és sens dubte un dels millors llibres que he llegit mai. Combina  moltes temàtiques diferents en el marc de l’Anglaterra del segle XII. Sota l’excusa de la construcció d’una catedral, es donen una sèrie d’esdeveniments que canviaran la vida dels personatges principals. Hi ha amor, venjança, odi, fe, traició, amistat i un conjunt de petites històries que fan que no puguis parar de llegir.  Novel·la romàntica per damunt de tot, fa que acabis creient en la bona voluntat de la humanitat. Ara bé, si el que et van no són les novel·les, i menys les que tenen casi 1000 pàgines, no t’hi endinsis perquè no passaràs dels primers 5 anys de la història.

Va tenir tant d’èxit, que l’autor en va escriure dos més, Un món sense fi i La caiguda dels gegants, però no són, ni de bon troç, tant bons com el primer.

Per altra banda, et recomano Els fills de la Terra, de Jean Marie Auel. Tant si ets jove com adult, aquesta història t’atraparà. És una col·lecció de 8 llibres, però es poden llegir per separat. EL primer és El clan de l’òs de les cavernes.

Jo els he llegit tots. Un detallet curiós: l’últim passa a les coves d’Altamira.

La història se centra en un personatge femení que trobem al llarg de tots els llibres. Comença sent una nena i acaba sent una dona. Se situa en l’època temporal de la prehistòria. Està molt ben documentada, i té un rigor científic que he vist en pocs llibres.

Comença la història quan la nena protagonista és abandonada per la seva tribu, i va a parar a una nova tribu molt més endarrerida que la seva original.  És la història de la seva vida.

Pot semblar un tema avorrit però no li paren de passar coses com a qualsevol altre noia de la seva edat. Molt recomanable si teniu temps!

Anna Guimerais

 

Sara i els silencis. Maria Escalas, ARA LLIBRES, Barcelona, 2018

Autor: Maria Escalas Títol: Sara i els silencis Ciutat: Barcelona Editorial: ARA Llibres Col·lecció: Amsterdam Any de publicació: 2018 Nombre de pàgines: 275

Què et ve de gust llegir en aquests moments de confinament? Vols una novel·la esperançadora i alhora sensible? Plena de música i de tocs feministes?  Maria Escalas fa un viu retrat de les necessitats, els desitjos, les pors i els èxits de dues dones que pateixen les xacres de la feminitat. La malaltia hi té un paper cabdal, així com la violència masclista. El positivisme regna al llarg de la història i no ens deixa caure en la desesperança.

La Sara, una jove promesa que va renunciar a la seva carrera perquè el seu marit pogués triomfar, veu com la seva vida dóna un gir de 180º. Sortosament, la música torna a ser protagonista de la seva existència i la porta cap a camins insospitats, noves coneixences i antigues amistats retrobades.

L’autora ha escrit una novel·la d’una enorme sensibilitat, que no deixa indiferents els lectors i que, un cop acabada, et sents òrfena, sola, però plena de força i d’esperança.

Laia Campos

 

Aquests dies remeno llibres per casa intentant recordar quins eren i són els meus preferits. N’hi ha tants… Busco aquells que tenen les pàgines més gastades, les tapes més arrugades. Potser perquè han viatjat, potser perquè són heretats de familiars,  potser perquè els he rellegit enèsimes vegades.

En trobo un que em fa somriure. Matilda és el nom de la protagonista i el títol d’un dels meus llibres preferits de la infància.

M’agradava molt la capacitat d’observació pels petits detalls del dia a dia que tenia la nena, i sobretot, el sentit d’humor que hi posava l’autor, Roald Dahl, una ironia fina que et feia dibuixar un mig somriure sota el nas tota l’estona.

Ara busco en el prestatge de més amunt. Ja d’adolescent, a Batxillerat, tenia un professor de literatura que ens recitava i representava fragments de les obres que estudiàvem. Allò em fa entrar de ple en l’obra de William Shakespeare i Jane Austen. Dels dos autors, m’ho he llegit, gairebé, tot, però aleshores tenia una obra favorita de cada un d’ells: Molt soroll per no res i Orgull i Prejudici. Qui no podia enamorar-se de Benedicte i Beatriu o del Sr. Darcy i Elisabeth? Però encara més, qui no podia enamorar-se d’aquells diàlegs plens de sarcasmes i refinats retrets? Qui no podia entrar de ple en una vida que estava marcada pels jocs i els malentesos però que sempre acabava bé?

Amor, sí, però sobretot humor, que és el que ens fa falta aquests dies.

Feliç Sant Jordi!

Mireia Rigau

 

Un dels meus llibres preferits, i que he llegit un munt de cops, és “L’alquimista”, de Paulo Coelho.

Aquest llibre explica la història d’un jove pastor andalús que persegueix un somni que el porta a travessar el desert. Narra les aventures i entrebancs que troba en el seu camí, mentre segueix els senyals que l’Univers li envia per a fer-lo realitat. Ho aconseguirà?

El que més m’agrada d’aquest llibre és la importància que dóna a perseguir els nostres somnis, a escoltar el nostre cor i a interpretar els senyals que l’Univers ens envia. Perquè com diu el llibre, “Quan desitges una cosa, tot l’Univers conspira perquè puguis aconseguir-la”.

Potser és una tonteria, però a mi m’agrada pensar que és així…

Débora  Castiella

 

Mis lecturas preferidas, tanto de mi adolescencia como de ahora  son La Historia Interminable, de Michael Ende, y Cien Años de Soledad, de García Márquez.

La primera me fascinó ya desde el aspecto externo… ¡un libro escrito en dos colores! sin duda, una absoluta novedad tipográfica en los años 90… y me fascinó también la historia que cuenta, creo que sobre todo por la combinación de realidad y fantasía, y el hecho de que los lectores pudiéramos meternos (Bastian, literalmente) en la historia que estábamos leyendo… realmente, nunca había leído un libro igual. ¡Y encima, con película, que vimos toda una generación! Tenía todos los elementos para ser un bestseller  Cada vez que me he vuelto a acercar a esa novela con el paso de los años, me hace sentir lo mismo que la primera vez que la leí, y eso es algo que no me pasa con casi ninguna otra… sí que me pasa con la segunda que he elegido, la de la Marina adulta, Cien Años de Soledad. Y el motivo por el que también me fascina la historia circular de los Buendía es el mismo: la combinación de fantasía y realidad, que algunos llamarán “Realismo Mágico”, el hecho de que la fantasía tenga tanta importancia y se cuente de una manera tan verosímil como lo que supuestamente es real.

Marina Palacín

El llibre que més em va impressionar de petita va ser un de contes de l’Oscar Wilde. La meva germana gran els llegia per a la petita i per a mi quan anàvem a dormir o alguna tarda de pluja i encara m’arriba des d’algun lloc de la memòria la seva veu susurrant “golondrina, golondrinita” . Després jo vaig trobar un llibre amb més contes que crec que em va deformar la sensibilitat per a sempre. El primer que em vaig comprar amb els meus diners va ser el de Tom Sawyer.

De gran, si he de triar, només un em quedo El Quijote. He gaudit molt d’altres rient, plorant o pensant, però amb aquest rius moltíssim, plores i penses per motius que valen llàgrimes i l’esforç d’entendre. No es pot demanar més.

Silvia Rodríguez

Si he de triar una lectura, em quedo amb Breus respostes per a les grans preguntes, Stephen Hawking (Editorial Columna). Stephen Hawking (Oxford, 1942 – Cambridge, 2018), reconegut universalment com un dels més grans físics teòrics del món, en aquest llibre ens parla de ciència de forma  clara i divulgativa. Es divideix en deu capítols que es corresponen amb deu preguntes substancials sobre el futur de la ciència i de la humanitat: Existeix un Déu? Com va començar tot? Hi ha una altra vida intel·ligent a l’univers? Podem predir el futur? Què hi ha dins d’un forat negre? És possible viatjar en el temps? Sobreviurem a la Terra? Hauríem de colonitzar l’espai? Serà la intel·ligència artificial més llesta que nosaltres? Com modelem el futur?

Aquest llibre és de lectura fàcil, agradable i molt actual. Permet aprendre molt de la ciència moderna i incorpora també reflexions filosòfiques.

Marta Ventosa

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s